Chiki Chiki

Ahir es va celebrar a Sèrbia el Festival d'Eurovisió.
Aquest any el nostre representant ha estat Rodolfo Chikilicuatre amb la seva cançó "Baila el Chiki Chiki". David Cortés com es diu realment, és un actor català que en aquests darrers mesos col·labora en el programa de La Sexta d'en Buenafuente
Tot va començar amb una conya del programa. Van crear un personatge com podria haver estat un altre amb el que amenitzar les nits. La cançó va tenir la seva gràcia i tot val a dir que té un ritme enganxadís. D'aqui es va passar a seguir la conya presentant-se a una gala de Tv1 per anar a Eurovisió. I el que va començar amb una conya es va acabar convertint en la cançó més votada per els espanyols per anar a Eurovisió. Darrera van quedar: La Casa Azul, Arkaitz, Coral, Bizarre, Lorena C, Innata, Marzok Mangui, Ellas...
L'elecció de "Baila el Chiki Chiki" per anar a un Festival de la Musica no ha agradat a tothom. A mi personalment, per sentir-la al programa del Buenafuente i fer la conya si, però no per portar-la a Eurovisió. Però com ja es sap... "Para gusto los colores". Encara i així vaig veure tota la gala. Sortiem en la posició 22, així que vaig veure practicament totes les actuacions (Encara que en els anuncis canviava a Tv3 que feien una peli molt bona per cert).
Aquest any es tractava de fer veure el bon sentit de l'humor que tenim els espanyols. O això és el que deia la gent quan ja no es podia tornar enrere i fer que anés un altre cantant. Encara i així l'actuació d'en Rodolfo va marcar una nota d'alegria i color.
Abans de començar i abans d'acabar el Festival, tothom ja sabia qui guanyaria. Si no el país, ja es sabia que guanyaria un país de l'Est. Jo crec que en comptes de ser Eurovision hauria de ser ESTEvision. De tots és conegut que allà no es vota la cançó o la qualitat artística del cantant. Dona el mateix que portis una cançó maquissima com que portis una cançó alegre o com que portis una cançó que et faci canviar de canal.
Allà es vota "al vecino". Per tant, a cada edició guanyarà un país de l'Est. Això és el que em fa no seguir aquest festival de musica. Finalment va guanyar Rusia (xke serà?)
Espanya va quedar la 16... Altres anys hem quedat pitjor.


Per veure "Baila el Chiki Chiki"



Jo però prefereixo aquesta versió

Per veure "L'Estaca txiki"

Paraules

Avui escriuria tantes coses...

Però me les quedo per mi.

Em venen flaixos... Records.

Que acabeu de passar una bona tarda!

Domenica

Music in the air!!

Sì che di tempo ne è passato.
Noi due seduti tra gli ulivi,
e i nostri giochi di bambini.
Io non ho mai dimenticato
i nostri sogni e le paure,
ed il coraggio di esser vivi.
E ritrovare negli occhi una nuova promessa,
per non cadere nel buio di un amara incertezza.
La vita è fatta di strade ma la strada da fare qual'è...
Lo so è difficile,
ci si può perdere.
Noi avevamo dei progetti,
tutta una serie di ideali.
Noi due diversi eppure uguali.
Tu le teorie sui miei difetti,
e quella voglia di cambiare.
L'adolescenza può far male.
Cosa rimane ad un tratto della nostra amicizia.
Non è la fine di un viaggio solo il vuoto che inizia.
Ci siamo persi in un attimo e già siamo distanti io e te.
È stato facile.
Bastava scegliere.
Cosa rimane di noi,
dei miei silenzi nei tuoi.
Basta un minuto per dire ormai,
cosa faremo di noi.
Non è cambiato niente,
e sono ancora qui.
Ad aspettare un che differente,
a dire ancora sì.
Cosa rimane ad un tratto delle nostre promesse.
Se l'esperienza c'ha dato solamente incertezze.
Ci siamo persi da tempo ma non siamo distanti io e te.
Non è difficile.
Bisogna crescere.
Cosa rimane di noi,
dei miei silenzi nei tuoi.
Basta un minuto per dire ormai,
cosa faremo di noi.
Non è cambiato niente,
e sono ancora qui.
Ad aspettare un che differente,
a dire ancora sì.
Non è cambiato niente,
e sono solo qui.
Ad aspettare che finalmente
la vita dica sì.
Non è cambiato niente.
Non è cambiato niente...

Massimo di Cataldo - Cosa rimane di noi

Ahir...

Ahir vaig somiar amb tu. M'ensenyaves un full, com el d'una llibreta, amb una paraula escrita. Insisties en que la llegís. M'apropaves el full, però per molt que mires aquella paraula no era capaç de veure-la amb claredat. No se ben bé que volies, però era tal la teva insistència, que no se pas si estava nerviosa pel fet de mirar d'esbrinar el significat d'aquella paraula o pel fet de somiar amb tu després de tant i tant de temps... Volia allargar la meva mà cap a tu, preguntar-te com estàs, però tu insisties e insisties en fer-me llegir aquella maleïda paraula. Se que per tu era important, que volies dir-me alguna cosa, però no podia llegir-la. Era com quan et poses les ulleres d'algú i no veus res de res... doncs el mateix. Va ser maco però somiar amb tu. Et trovava a faltar molt, saps? No saps quant... Després de tot, entre tu i jo només quedarà aquest somni, i aquesta paraula que romandrà secreta e intraduïble.

Però digue'm... Que volies dir-me??.

Ja no és hora

Un altre diumenge camí del capvespre,

tan dins del meu món, avui penso

allò que el temps amaga.

Llegint cada carta i paraula a paraula

per tu va signada.

Un altre diumenge camí del capvespre.

No m'esperava una trucada

pasada mitja vida.

Qui sap si després de tanta espera,

tens una manera.

Més no puc entendre que em diguis

que no et vols anar d'aquí.

No sé ara, no sé ara...

Treuré de mi un somriure,

i així no hauré de plorar.

Massa temps per decidir-te,

vull oblidar tot el passat.

Ara ja no és hora.

Ara que has perdut a la persona,

és quan t'adones,

que el teu cor no oblida
però fa temps que el meu no et crida.

És quan te n'adones.

Ara ja no és hora.

L'ànima que un dia vas ferir

es va fer invisible.

I no canviaré,

no tornaré a mostrar-me feble.

Ara ja no és hora...

Un altre diumenge camí del capvespre.

Hi ha coses que no esborraria,

però que mai més faria.

Encara que passin el dies

tothom trobarà una sortida.

El bó en mans del odi comença a podrir-se.

I tu cada vegada ho fas pitjor.

¿Què intentes canviar?

Massa temps per a decidir-te.

Millor si et quedes on estàs.

Permet que et digui avui...

Que ara ja no és hora.
Ara que has perdut a la persona,
es quan t'adones,
que el teu cor no oblida
però fa temps que el meu no et crida.
És quan te n'adones.
Ara ja no és hora
l'ànima que un dia vas ferir
es va fer invisible.
I no canviaré,
no tornaré a mostrar-me feble.
Ara ja no és hora...

> > > Video < < <

Relax

Feliç dia del treballador a tots i a totes!

i sobretot.. VISCA EL PONT!